Les paraules magiques

lunes, 6 de junio de 2011

Poemes Objectes

Aquesta imatge mostra un toro espanyol ple de espases clavades per tot el seu cos, això és una protesta contra el món taurí, la cultura espanyola i contra la crueltat que pateixen aquets animals en mans del ésser humà.

Aquest poema objecte mostra una pistola encadenada per un candat. En la meva opinió expressa la no-violència, un tema molt difícil en la societat de avui dia.

Aquest poema object descriu la ciutat de hollywood. L'autor s'imagina la ciutat i els edificis com si fossin carrets de fotos per definir la ciutat com “la ciutat del cinema” coneguda arreu del mon per aquest motiu.

Aquest poema objecta es literalment la escala del sol on surt representada una escala normal i corrent amb els nomes de les notes en cada nivell.

DRAMA EN EL PORT JOAN SALVAT PAPASSEIT

1. Introducció

- Explicar qui és l'autor del poema i a quin llibre o etapa pertany la poesia escollida.

Aquest poema pertany al llibre Poemes en ondes hertzianes de Joan Salvat Papasseit conegut com a poeta però és autor tam

bé d'articles, manifestos i altres proses de caire polític i social. Neix a Barcelona el 16 de maig de 1894 i mor a Barcelona el 6 d'agost

del 1924 a causa d'una greu malaltia, la tuberculosi.

- Tema del poema.

El tema que tracta aquest poema és el mar, el port i l'ambient mariner amb un esperit nòmada i aventurer. És una d

escripció d'una serie d'imatges que veu i sent en aquell moment on és produeix en un port (la negre nit, la llum artificial, la enorme bestia, el transatlàntic, la gent al vaixell, el tro que s'escolta a l'oritzó)

2. Anàlisis del contingut

- Explicar amb les vostres paraules què diu el poema.

Crec que explica la seva vivència un dia en un gran transatlàntic. Explica com amarren el vaixell al port i com un curtcircuit l'il·lumina tot. Diu que s'apropa una tempesta i que es veu al horitzó.

Resumint, son les sensacions que experimenta en el port de Barcelona.

- Dividir el poema en parts i justificar aquesta divisió.

Primera part: aquesta part explica el moment quan lliguen el vaixell al port i veu les llums del vaixell que s'encenen.

Segona part

Tercera part:

explica que la boia esta inquieta signe de que el mar esta inquiet i les ones que canten quan xoquen amb la paret del vaixell. el tro que sona a l'horitzó i ell desitjant marxar d'allar.

Aquest poema no es pot dividir en etapes, es divideix en imatges.

3. Anàlisis formal del poema

- Comentar les principals tècniques avantguardistes que apareixen en el poema.

Utilitza tècniques futuristes ja que apareixen les maquines del transatlàntic, de la draga, l'aparició de la llum artificial i de l'electricitat. També utilitza la eliminació dels signes de puntuació com punts i comes.

El cal·ligrama esta redactat de forma que sembli un vaixell o fa referència als moviments de les onades i de la boia per la mala mar.

- Explicar les figures retòriques més rellevants d'aquest cal·ligrama.

El cal·ligrama esta redactat de forma que sembli un vaixell o fa referència als moviments de les onades i de la boia per la mala mar.

Hi han moltes personificacions (el mascle transatlàntic, les sirenes xisclant, la boira inquieta). També trobem una metàfora o símil (ara les onades canten el desig d'engolir, al tro al lluny del sospir de les tenebres), característic de l'avantguardisme. Podem trobar també hipèrbatons perquè trenca amb el passat. Als últims dos versos crec que hi ha una metàfora del “jo” poètic, la sensació de descriure un lloc metres estàs en un altre diferent.

4. Conclusió

- Resumir la idea bàsica del poema.

El resum del poema es una mica la vida en el mar, les conseqüències, es inconvenients, tot el que comporta viure en un vaixell. Té molt a veure amb la vida de l'autor. Criticava molt a la burgesia i estava a favor de la classe obrera, això ho demostra protestant amb “els emigrants s'empenyen”.

- Comentar els aspectes que us han agradat o els que no us han agradat.

La veritat no puc dir si m'ha agradat o no el poema perquè algunes paraules son de català culta i no les entenc i ben be no he entès el poema. Però la forma de estructurar-ho m'ha agradat, trobo que es molt original i trencador amb els poemes clàssics.

RESSENYA: Indigneu-vos

Fitxa tècnica:

Títol:

Indigneu-vos! (Original: Indignez-vous!)

Subtítol: Un al·legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica.

Autor: Stéphan Hessel

Traducció: María Belvis Martínez García Editorial: DESTINO

Pàgines: 64

Format: Rústica

Idioma: Català

Primera edició: Abril del 2011

ISBN: 9788423344710
Matèria: Sociologia

Preu:
5€

La contraportada

Aquest llibre és pels joves. Hessel els anima a dir prou i a lluitar contra la passivitat de la societat d'avui en dia. L'autor explica que en el món actual és més complicat identificar l'enemic (no com en la seva època, quan existien Hitler i Stalin), però això no vol dir que no existeixi i cal aprendre a resistir a dir "no”. El llibre diu que ens estem jugant la llibertat i els valors i li sap greu que ningú estigui fent res per aturar el deteriorament de la societat.

_________________________________________________________________

Els joves, segons Hessel, hem de lluitar per la nostra societat, per la nostra llibertat i pels nostres drets per tal de poder-nos sentir orgullosos i no viure en una societat desigual on l'únic que sabem fer és mirar a una altra banda quan els problemes reals els trobem ben a prop. Però no som capaços de fer-ho perquè els mitjans de comunicació ens manipulen, no ens deixen pensar i ens fan callar.

Com milers de ciutadans, es queixa dels bancs, als que només interessa el seu benefici, aquest és un dels aspectes que la societat actual pateix constantment, és palpable en el dia a dia de la gent, i tot i així no acabem de fer sentir la nostra veu.

Hessel creu que el motiu principal de les revolucions ha estat la indignació, que tanta falta fa a la societat actual. Expressa el seu desig que les futures generacions es resignin i combatin contra el sistema quan aquest no els tracti bé, igual que ho va fer la seva generació.

Quan un llegeix tot això sembla que agafa el valor i les ganes suficients per lluitar en contra del sistema que ens està enganyant i a qui no interessa que tinguem opinió pròpia ni que pensem. Però per això caldria que tothom llegís el llibre i es despertés la seva indignació. Segons Hessel només cal que una minoria se n'adoni per poder canviar les coses.

És veritat que les raons per indignar-se poden semblar avui menys

clares però en aquest món hi ha coses insuportables. Només cal encendre el televisor per veure les atrocitats que es cometen diàriament, les guerres que existeixen entre nacions, el terrorisme i els conflictes religiosos com el d' Israel i Palestina.

Tot i així l'esperança ha estat sempre una de les forces dominants de les revolucions i de les insurreccions, i ens anima a no perdre-la. Unes paraules que hauríem de recordar i tenir presents, sense oblidar qui ens les diu, un revolucionari de qui tots tenim molt a aprendre.

La pitjor de les actituds és la indiferència, el dir “jo no puc fer res, jo m'espavilo”.

Per aquest motiu als homes i dones que faran el segle XXI, els diu: “CREAR ÉS RESISTIR, RESISTIR ÉS CREAR”.

jueves, 17 de marzo de 2011

Podria ser lletja?

No sé si sóc lletja. Es pensen que no me n'adono que a vegades em miren? No s'equivoquin amb mi. Sé que puc ser lletja. No sé si poc agraciada, ni poc afavorida però molt bona noia, no se si normaleta tirant a lletja, ni se si gaire guapa però crec que tinc no sé què, no ho sé. Crec que no sé si sóc lletja. Podriem dir que sóc espantosament lletja? M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva possible lletjesa. No serien pas els primers que ho faran, ja m'hi estic acostumat. Intentin comentar el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els seus amics, em podeu fer servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts que estan vostès. Es pensen que sóc una paranoca? Això, crec jo que, encara no m'han mirat bé.

Sóc baix

Sóc baix. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Se que sóc molt baix. No poc alt, ni poc estirat però molt bon noi, ni normalet tirant a nan, n gens alt però tinc un no sé que, no. Sóc baix i punt. Petitíssimament,fastigosament baix. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva altura en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves cames amb els seus amics, facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts que estan vostès. Es pensen que sóc un paranoic? Això és que encara no m'han mirat bé.